"Donar-los un mòbil és castrar-los l'aprenentatge": el mateix error ja passa amb la IA
Aquesta setmana, el psiquiatre infantil Ignacio Civeira ho va dir sense anestèsia a #CeroLikes, el programa de la Cadena SER: "Donar-los un mòbil és castrar-los el seu aprenentatge." I va explicar per què. Parla de dues dimensions abans de posar un telèfon a les mans d'un menor: la maduresa cognitiva (hi ha infants que arriben a secundària amb serioses dificultats de lectoescriptura, atenció i memòria) i la gestió emocional (baixa tolerància a la frustració, canvis d'humor, atenció dispersa). La seva conclusió no és prohibir per prohibir. És aquesta: "No seríem fanàtics de donar o no donar." La pregunta correcta no és l'edat, és la competència.
Canvia "mòbil" per "IA" i cada frase segueix sent certa. La diferència és que amb la intel·ligència artificial no tenim deu anys per equivocar-nos.
El debat que ja coneixem
El plantejament de Civeira no és una croada, és un marc. Proposa tres filtres abans de lliurar l'eina: necessitat real ("a la secundària no hi ha cap necessitat"), competència, no joguina ("cal preguntar a cada infant: per a què vols el mòbil?") i un adult preparat al darrere ("els pares que no estan preparats per supervisar no haurien de lliurar aquesta eina"). Necessitat, competència i un adult format. És, paraula per paraula, el debat que no estem tenint amb la IA.
Per què la IA és la seqüela, no un tema nou
Mentre discutim a quina edat el primer Instagram, els menors ja tenen alguna cosa més potent i menys visible: xatbots i companys d'IA amb qui mantenen converses diàries; imatges falses generades amb IA (Espanya ja va viure casos de nus falsos de menors difosos entre companys); i la avaluació trencada, perquè la IA fa els deures i els detectors no són fiables. No és un problema futur: és a les aules ara.
El fals dilema: prohibir o deixar fer
El veto no es pot vigilar (la IA és a qualsevol mòbil) i priva l'alumnat d'una competència que necessitarà. I el "deixar fer" converteix cada menor en cobai. Civeira ja ens va donar la sortida amb el mòbil: no es lliura una eina, es forma una competència.
Qui és l'adult preparat en la IA
En el mòbil, l'adult responsable és el pare o la mare. En la IA dins de l'escola, és el docent i, per extensió, el centre. I la majoria no ha rebut cap formació específica, no perquè no vulguin, sinó perquè la tecnologia va arribar abans que la formació. Aquest és el buit: que qui introdueix la IA en una aula, o en una empresa, tingui criteri.
Què pot fer un centre aquesta setmana
No cal un pla a tres anys: escriure una política d'ús de la IA d'una pàgina, redissenyar una avaluació perquè sigui a prova d'IA, formar el claustre amb un criteri comú i nomenar un referent d'IA al centre. El debat del primer mòbil ens va ensenyar una cosa a força d'ensopegar: l'eina no és el problema, l'absència de criteri sí. Amb la IA tenim l'oportunitat de no repetir-ho, començant per formar els adults.
A IAescola formem docents, centres educatius i empreses per fer servir la intel·ligència artificial amb criteri. La formació a empreses pot ser bonificable a través de FUNDAE. Si vols una proposta a mida per al teu claustre o el teu equip, escriu-nos.
Font de les cites: Ignacio Civeira a #CeroLikes (Cadena SER).